La difícil situació que estem vivint no ens permet participar en la Celebració eucarística del quart Diumenge de Quaresma. Per això, proposem un esquema per a un moment de celebració per viure en família en comunió amb tota l’Església.

És bo escollir un lloc adequat a la casa per celebrar i pregar junts amb dignitat i recolliment. Quan sigui possible, es pot crear un petit «lloc de pregària» (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 2691) o fins i tot només un racó de la casa on posar la Bíblia oberta, la imatge del crucifix, una icona de la Mare de Déu, un ciri, per encendre’l en el moment oportú.

Aquest quart diumenge de Quaresma es anomenat «Laetare», paraula llatina que significa «Alegra’t», perquè així és com comença el cant d’entrada que la litúrgia recomana per a la missa.

Cada família pot adaptar aquest esquema segons les seves possibilitats.

En pdf per imprimir:  CELEBRAR I PREGAR EN TEMPS D’EPIDÈMIA Quart diumenge de Quaresma

L’oració pot ser guiada per la mare (M) o el pare (M). Quan tots estan reunits en un lloc adequat de la
casa, qui guia la pregària diu:

(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
(M) Déu Pare, que és beneït per sempre,
us concedeixi estar en comunió els uns amb els altres,
amb la força de l’Esperit, en Crist Jesús el nostre germà.

(T) Que Déu sigui beneït per sempre.

(M) La Quaresma que som cridats a viure aquest any és anòmala. No podem trobar-nos per a la celebració de l’Eucaristia o per a altres moments de pregària. Els nostres carrers i les nostres places estan deserts. Però no podem estar tristos. La invitació per a tots és alegrar-nos perquè davant nostre resplendeix la Pasqua, que és anunci de la resurrecció i de la vida i promesa d’esperança per a cada home i cada dona. També avui escoltem la paraula de Jesús, llum del món, per seguir-lo cada dia i perquè il·lumini el nostre camí.

(M) Preguem junts amb el Salm 27 (26)

(C1) El Senyor m’il·lumina i em salva,
¿qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida,
¿qui em pot esfereir?

(C2) Quan m’envesteixen homes malvats
per devorar les meves carns,
són ells, els enemics, els meus rivals,
els qui ensopeguen i cauen.

(C1) Ni que acampés contra mi tot un exèrcit,
el meu cor no temeria;
per més que em declaressin la guerra,
jo em sentiria confiat.

(C2) Una cosa he demanat al Senyor,
i la desitjo amb tota l’ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida, per fruir-hi de l’estima del Senyor
i vetllar pel seu temple.

(C1) Ell m’amaga al seu costat,
en dies de desgràcia; m’encobreix dintre el recer de casa seva m’encamina a la roca inaccessible

(C2) Escolteu el meu clam, Senyor, compadiu-vos de mi, responeu-me.
De part vostra el cor em diu:
«Busqueu la meva presència.»

(C1) Arribar davant vostre és el que vull;
Senyor, no us amagueu.
No em deixeu abandonat,
Déu meu, Salvador meu.

(C2) Penseu que tinc enemics, no em deixeu a mercè d’ells.

N’estic cert, fruiré en la vida eterna
de la bondat que em té el Senyor.

(M) Oh Déu, Pare de la llum,
vos veieu le s profunditats del nostre cor:
no permeteu que ens domini el poder de les tenebres,
obriu els nostres ulls amb la gràcia del vostre Esperit,
perquè vegem aquel l que heu enviat a il·luminar el món,
i creguem només en ell, Jesucrist, el vostre Fill, nostre Senyor.
Ell que viu i regna pels segles dels segles.

(T) Amén.

LA VOSTRA PARAULA ÉS LLUM PER AL NOSTRE CAMÍ

De l’Evangeli segons Sant Joan (Jn 9,1.6-9.13-17.34-38)

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement; escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc». Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que
és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?». Ell contestà: «Que és un profeta». Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga. Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?». Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l’adorà.

Paraula del Senyor.

(T) Glòria a vós, oh Crist.

Podem meditar el passatge evangèlic d’aquest diumenge amb el comentari que trobem a l’annex

A VÓS ELEVEM LA NOSTRA PREGÀRIA
(M) Com a fills de la llum, aclamem Crist, llum del món, i demanem que il·lumini els ulls del nostre cor
perquè els nostres passos avancin a la llum de la seva paraula.
(L) Quan no veiem el vostre designi d’amor en les proves de la vida.
(T) Obriu els nostres ulls, Senyor!
(L) Quan no us reconeixem com a llum del nostre camí.
(T) Obriu els nostres ulls, Senyor!
(L) Quan preferim avançar en les tenebres i allunyar-nos de tu.
(T) Obriu els nostres ulls, Senyor!
(L) Quan no us veiem, perquè estem massa ocupats mirant-nos a nosaltres mateixos.
(T) Obriu els nostres ulls, Senyor!
(L) Quan no us reconeixem en el pobre i en el necessitat.
(T) Obriu els nostres ulls, Senyor!
(L) Vós, llum que il·lumina la gent:
(T) Obriu els nostres ulls, Senyor!
(L) Vós, Anyell de Déu, llum de la ciutat eterna:
(T) Obriu els nostres ulls, Senyor!
(L) Vós, estrella del matí que no coneix la posta:
(T) Obriu els nostres ulls, Senyor!