UNCIÓ DELS MALALTS

Sagrament per als malalts.Abans del Concili es deia “extremuncio”, ja que només s’impartia als malalts prop de la mort. Des del Concili Vaticà II, aquest sagrament és per al fidel que “comença a estar en perill de mort per malaltia o vellesa” CIC  1514.

REFERÈNCIES BÍBLIQUES

  • Crist dóna poder als Apòstols per curar malalts (Lc 9, 1-2): “Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties.  I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts”. Mt 10, 7-8: “Pel camí prediqueu dient: El Regne del cel és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc”
  • Els Apòstols curen malalts (Fets 5, 15-16):  “Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. També hi acudia molta gent dels pobles veïns de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut”
  • Jaume apel·la al poder de la Unció impartida pels preveres Jaume 5,14-15: “Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi comès.