El Temps Pasqual

Amb el diumenge de Pasqua, diumenge sobre el qual gira tot l’any litúrgic i el qual és la seva arrel, es comença un dels temps litúrgics forts: el TEMPS PASQUAL i la seva característica és l’alegria. Abasta els cinquanta dies posteriors a Pasqua de Resurrecció (cinquantena pasqual), incloent-hi el diumenge pasqual, i es distingeixen tres períodes:

  • Vuitena de Pasqua, que són els vuit dies posteriors i s’han de considerar com un sol dia festiu. Acaba en les Vespres de la II Diumenge de Pasqua també anomenat diumenge “in albis” perquè era quan els catecúmens que s’havien batejat a la Vigila pasqual es deposaven les vestidures blanques que havien portat tota la vuitena.
  • Temps Pasqual fins a l’Ascensió
  • Temps Pasqual després de l’Ascensió.

    En aquest temps celebrem:

  • L’Ascensió del Senyor, al cap de quaranta dies després de Pasqua, avui passada a diumenge VII de Pasqua.
  • Pentecosta, Déu ens envia l’Esperit Sant. Se celebra al cap de cinquanta dies de Pasqua, en el diumenge VIII després de Resurrecció. La seva vuitena ha estat suprimida. És el colofó ​​del cicle pasqual, no una nova Pasqua. Ja els jueus celebraven la festa de la cinquantena per commemorar l’Aliança de Déu amb el seu poble al Sinaí. L’Església, en el Concili de Nicea reunit l’any 325 va disposar que la Pasqua se celebrés el diumenge que hi hagués després del primer pleniluni de l’equinocci de primavera, o dit d’una altra manera, el diumenge següent a la primera lluna plena que hi hagi després del 22 de març. Per aquest motiu, la Pasqua de Resurrecció, la Pasqua Florida que és com se l’anomena a Espanya, és festa variable, ja que depèn de la lluna i necessàriament haurà d’oscil·lar entre el 22 de març i el 25 d’abril. Podem en certa manera dir que així s’uneixen els dos calendaris: el llunar (de tradició hebrea) i el solar.

    A la cinquantena pasqual, que s’ha de considerar com una única solemnitat, ha d’haver sempre signes festius a l’altar i l’església (flors, llums, música). El ciri pasqual s’ha d’encendre diàriament, per subratllar la unitat de la cinquantena pasqual i torna el Glòria. En les lectures, durant la cinquantena s’ometen les de l’Antic Testament, per donar a entendre que estem en un temps nou, llegint-n els Fets dels Apòstols, Apocalipsi, Cartes de sant Joan i sant Pere. A l’evangeli es llegeix el de sant Joan i les aparicions del Ressuscitat segons l’evangelista de l’any.

La cinquantena pasqual és el temps fort per excel·lència de l’any litúrgic i l’alegria ha de ser la nota dominant. És temps de freqüentar els sagraments i de portar l’Eucaristia processionalment als malalts. El Codi de dret canònic obliga a combregar almenys un cop a l’any i aquest precepte s’ha de complir en temps pasqual, llevat que per causa justa es faci en un altre temps (CDC 920). També és precepte confessar els pecats greus almenys un cop a l’any, encara que no necessàriament en temps pasqual. Les vestidures dels ministres és blanca.