LA FESTA DE LA MISERICÒRDIA: EL DIUMENGE DESPRÉS DE PASQUA DE RESURRECCIÓ

La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments va publicar el 23 de maig de l’any 2000 un decret en el qual s’estableix, per indicació de Joan Pau II, la festa de la Divina Misericòrdia, que tindrà lloc el diumenge següent al diumenge de Pasqua. La denominació oficial d’aquest dia litúrgic serà «segon diumenge de Pasqua o de la Divina Misericòrdia».

Ja el Papa ho havia anunciat durant la canonització de Sor Faustina Kowalska, el 30 d’abril del 2000: «A tot el món, el segon diumenge de Pasqua rebrà el nom de diumenge de la Divina Misericòrdia. Una invitació perenne per al món cristià a afrontar, amb confiança en la benevolència divina, les dificultats i les proves que esperen al gènere humà durant els pròxims anys».

No obstant això, el Papa no havia escrit aquestes paraules, de manera que no van aparèixer en la transcripció oficial dels seus discursos d’aquesta canonització.

Santa Faustina, que és coneguda com la missatgera de la Divina Misericòrdia, va rebre revelacions místiques en què Jesús li va mostrar el seu cor, font de misericòrdia i li va expressar el seu desig que s’establís aquesta festa. El Papa li va dedicar una de les seves encícliques a la Divina Misericòrdia («Dives in misericòrdia»).

Els apòstols de la Divina Misericòrdia estan integrats per sacerdots, religiosos i laics, units pel compromís de viure la misericòrdia en la relació amb els germans, fer conèixer el misteri de la divina misericòrdia, i invocar la Misericòrdia de Déu envers els pecadors. Aquesta família espiritual, aprovada el 1996, per l’arxidiòcesi de Cracòvia, està present avui en 29 països de món.

El decret vaticà aclareix que la litúrgia del segon diumenge de Pasqua i les lectures del breviari seguiran sent les que ja contemplava el missal i el ritu romà.

El Senyor li demana a Santa Faustina, almenys 14 vegades, la institució oficial de la “Festa de la Misericòrdia” (Diari de Santa Faustina)

Aquesta Festa sorgeix dela meva pietat més entranyable … Desitjo que se celebri amb gran solemnitat el primer diumenge després de Pasqua de Resurrecció …. Desitjo que la Festa de la Misericòrdia sigui refugi i abric per a totes les ànimes i especialment per als pobres pecadors. Les entranyes més profundes de La meva Misericòrdia s’obren aquest dia. Abocaré un cabalós oceà de gràcies sobre aquelles ànimes que acudeixin a la font de La meva Misericòrdia.

L’ànima que acudeixi a la Confessió, i que rebi la Sagrada Comunió, obtindrà la remissió total de les seves culpes i del càstig … Que l’ànima no tingui por a acostar-se a mi, encara que els seus pecats siguin com la grana. Tota Comunió rebuda amb cor net, tendeix a restablir en aquell que la rep la innocència inherent al Baptisme, ja que el Misteri Eucarístic és “font de tota gràcia”.

Nostre Senyor va manifestar a Santa Faustina que en la “Festa de la Misericòrdia” s’obrien totes les comportes a través de les quals fluïen les gràcies divines. Gràcies de conversió i perdó dels pecats.

DECRET SOBRE LES indulgències REBUDES
A LA FESTA DE LA DIVINA MISERICÒRDIA
Donat a Roma, a la seu de la Penitenciaria apostòlica 29 de juny del 2002.
Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, apòstols.
Luigi DE MAGISTRIS
Arquebisbe titular de Nova Pro-penitenciari major
Gianfranco Girotti, o.f.m. conv. Regent
S’enriqueixen amb indulgències actes de culte realitzats en honor de la Misericòrdia divina.

La Misericòrdia divina realment sap perdonar fins i tot els pecats més greus, però al fer-ho impulsa els fidels a sentir un dolor sobrenatural, no merament psicològic, dels seus propis pecats, de manera que, sempre amb l’ajuda de la gràcia divina, facin un ferm prepòsit de no tornar a pecar. Aquestes disposicions de l’ànima aconsegueixen efectivament el perdó dels pecats mortals quan el fidel rep amb fruit el sagrament de la penitència o es penedeix dels mateixos mitjançant un acte de caritat perfecta i de dolor perfecte, amb el prepòsit d’acudir com més aviat al mateix sagrament de la penitència. En efecte, el nostre Senyor Jesucrist, en la paràbola del fill pròdig, ens ensenya que el pecador ha de confessar la seva misèria davant Déu, dient: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu” Lc 15, 18-19), percebent que això és obra de Déu: “estava mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat” (Lc 15, 32).

Per això, amb pròvida sol·licitud pastoral, el Summe Pontífex Joan Pau II, per imprimir en l’ànima dels fidels aquests preceptes i ensenyaments de la fe cristiana, impulsat per la dolça consideració del Pare de les Misericòrdies, ha volgut que el segon diumenge de Pasqua es dediqui a recordar amb especial devoció aquests dons de la gràcia, atribuint a aquest diumenge la denominació de “diumenge de la Misericòrdia divina” (cf. Congregació per al culte diví i la disciplina dels sagraments, decret Misericors et miserator, 5 de maig de 2000).

Per fer que els fidels visquin amb intensa pietat aquesta celebració, el mateix Summe Pontífex ha establert que el citat diumenge s’enriqueixi amb la indulgència plenària, com s’indicarà més baix, perquè els fidels rebin amb més abundància el do de la consolació de l’Esperit Sant, i conreïn així una creixent caritat cap a Déu i cap al proïsme, i, un cop obtingut de Déu el perdó dels seus pecats, ells al seu torn perdonin generosament als seus germans.

Per això, el Summe Pontífex, animat per un ardent desig de fomentar al màxim al poble cristià aquests sentiments de pietat cap a la Misericòrdia divina, pels abundantíssim fruit espirituals que d’això poden esperar-se, en l’audiència concedida el dia 13 de juny de 2002 als sotasignats responsables de la Penitenciaria apostòlic, s’ha dignat atorgar indulgències en els termes següents:

Se concede la indulgencia plenaria, con las condiciones habituales (confesión sacramental, comunión eucarística y oración por las intenciones del Sumo Pontífice) al fiel que, en el domingo segundo de Pascua, llamado de la Misericordia divina, en cualquier iglesia u oratorio, con espíritu totalmente alejado del afecto a todo pecado, incluso venial, participe en actos de piedad realizados en honor de la Misericordia divina, o al menos rece, en presencia del santísimo sacramento de la Eucaristía, públicamente expuesto o conservado en el Sagrario, el Padrenuestro y el Credo, añadiendo una invocación piadosa al Señor Jesús misericordioso (por ejemplo, “Jesús misericordioso, confío en ti”). Se concede la indulgencia parcial al fiel que, al menos con corazón contrito, eleve al Señor Jesús misericordioso una de las invocaciones piadosas legítimamente aprobadas.

Además, los navegantes, que cumplen su deber en la inmensa extensión del mar; los innumerables hermanos a quienes los desastres de la guerra, las vicisitudes políticas, la inclemencia de los lugares y otras causas parecidas han alejado de su patria; los enfermos y quienes les asisten, y todos los que por justa causa no pueden abandonar su casa o desempañan una actividad impostergable en beneficio de la comunidad, podrán conseguir la indulgencia plenaria en el domingo de la Misericordia divina si con total rechazo de cualquier pecado, como se ha dicho antes, y con la intención de cumplir, en cuanto sea posible, las tres condiciones habituales, rezan, frente a una piadosa imagen de nuestro Señor Jesús misericordioso, el Padrenuestro y el Credo, añadiendo una invocación piadosa al Señor Jesús misericordioso (por ejemplo, “Jesús misericordioso, confío en ti”).

Si ni siquiera eso se pudiera hacer, en ese mismo día podrán obtener la indulgencia plenaria los que se unan con la intención a los que realizan del modo ordinario la obra prescrita para la indulgencia y ofrecen a Dios misericordioso una oración y a la vez los sufrimientos de su enfermedad y las molestias de su vida, teniendo también ellos el prepósito de cumplir, en cuanto les sea posible, las tres condiciones prescritas para lucrar la indulgencia plenaria.

Els sacerdots que exerceixen el ministeri pastoral, sobretot els rectors, informin oportunament als seus fidels sobre aquesta saludable disposició de l’Església, presten-se amb esperit aviat i generós a escoltar les seves confessions, i en el diumenge de la Misericòrdia divina, després de la celebració de la santa missa o de les vespres, o durant un acte de pietat en honor de la Misericòrdia divina, dirigeixin, amb la dignitat pròpia del ritu, el rés de les oracions abans indicades; finalment, atès que són “Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!” (Mt 5, 7), en impartir la catequesi impulsin els fidels a fer amb la freqüència més gran possible obres de caritat o de misericòrdia, seguint l’exemple i el mandat de Jesucrist, com s’indica a la segona concessió general del “Enchiridion Indulgentiarum“.
Aquest decret té vigor perpetu. No hi ha cap disposició contrària.