Dia 26

26 de Març
Perquè s’ha estès tant en els temps moderns la devoció a Sant Josep.

Pel senyal de la santa creu, dels nostres enemics deslliureu-nos, Senyor, Déu nostre

En el Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Senyor meu Jesucrist

MEDITACIÓ

Si bé cal reconèixer que la devoció a sant Josep és antiga, també és indubtable que nosaltres mateixos l’hem vist créixer d’una manera meravellosa als actuals temps. D’on prové això? De Déu; perquè tots els moviments espirituals de la santa Església, que afecten el seu cap i als seus membres i que s’efectuen amb aprovació de l’autoritat apostòlica, provenen de l’Esperit Sant, que és el principi sobrenatural que assisteix a l’església cristiana i li conserva la vida de què gaudeix. Per tant, la devoció més gran que professen ara a sant Josep els fills de l’Església prové de Déu, que amb sàvia Providència envia els remeis segons els mals i dóna els auxilis divins segons les necessitats humanes. El culte de sant Josep és convenientíssim al món modern i està destinat a prestar gran servei a les seves necessitats espirituals, no sols perquè la intercessió del gloriós patriarca sant Josep és molt poderosa davant nostre Senyor Jesucrist, ni només per l’eficàcia del seu patrocini, puix el diví Redemptor vol glorificar-lo fent resplendir davant els homes el poder que gaudeix davant de Déu, sinó també perquè les principals febleses que avui sent el món, els principals entrebancs que els homes troben en el camí de la vida, se’ns presenten vençuts i dignament dominats pel sant Patriarca, que, encara que va viure dos mil anys enrere, és exemple perfectíssim per als fidels de la nostra època, els quals poden aprendre en la seva escola una norma fàcil i suau de vida cristiana. Considera en primer lloc en aquests temps de revoltes, en què els homes semblen haver perdut fins a la memòria del deure fonamental de la submissió i obediència a l’autoritat, i que fascinats per l’orgull trenquen tot jou i es resisteixen a reconèixer sobre si mateixos cap poder, considera, repeteixo, al gloriós Patriarca Sant Josep dòcil i obedient a les autoritats de la terra, complint les seves ordres, encara que li siguin penoses, com va fer en emprendre el seu viatge a Betlem per obeir el decret del Cèsar, el qual ordenava que cada un dels seus súbdits s’inscrigués en el poble del seu origen. És que sant Josep, amb aquell esperit de fe que l’animava, veia en les disposicions dels prínceps de la terra, tot i que són molestes, la voluntat de Déu que té en la seva mà els cors dels governants i permet moltes vegades que hagi prínceps indignes per càstig dels pecats dels homes. Una altra de les grans calamitats de la nostra època és l’odi i repugnància amb què la supèrbia humana rep l’obligació del treball i la necessitat de suportar resignadament les penes i creus de la vida. El plaer, les diversions, heus aquí les úniques aspiracions dels homes dels nostres dies, creguts que no han vingut al món sinó per donar-se tota classe de gustos i satisfaccions. Doncs bé, fixant-nos en la vida del sant Patriarca, el veiem aplicat a la feina, subjecte a tota mena de dificultats, privat de totes les satisfaccions i delícies que tan ansiosament desitgen i procuren els homes carnals; i això no obstant, és feliç i està ple de la joia interior que ve de l’Esperit Sant, que a manera d’unció sobirana manté en l’ànima del just la serenitat i la pau. El tercer dels grans mals entre els homes d’ara és la separació en què viuen de la família; donats enterament al món, menyspreen els purs goigs de la vida domèstica, no sembla sinó que la casa els ha de caure damunt; i buscant fora d’ella entreteniments i delits, no només posen en perill la seva ànima, sinó que deixen desemparada la família que són caps, i el govern i direcció que els correspon. Que diferent va ser la conducta de sant Josep! En tota la història evangèlica veiem sempre al gloriós Patriarca a la banda de la seva santíssima Esposa i del bon Jesús; Ell és qui presideix en tots els passos importants, en tots els actes solemnes de la Sagrada Família; per la qual cosa l’Església, divinament inspirada, el glorifica aplicant-li aquest text de l’Escriptura: Déu li va constituir amo de casa i príncep de la seva heretat. Prega, doncs, oh cristià, humilment al sant Patriarca perquè intercedeixi pels homes, a fi que prevalgui entre ells l’esperit de submissió a l’autoritat i l’amor a la mateixa família.

Medita aquestes veritats i demana a Déu, per intercessió de sant Josep, les gràcies que necessites.

PETICIÓ
Féu, oh gloriós Patriarca, que a exemple vostre sigui exacte en el compliment dels meus deures i sàpiga deslliurar-me de l’esperit mundà.

OBSEQUI

Resa 3 parenostres a la Sagrada Família.

PREGÀRIES PER A OBTENIR LA PROTECCIÓ DE SANT JOSEP

Recordeu-vos, Oh piadosíssima Verge Maria, que mai no s’ha sentit a dir que ningú que hagi implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili hagi estat abandonat de Vós. Animat amb aquesta confiança, a Vós també recorro, oh Verge Mare de les Verges. i encara que gemint sota el pes dels meus pecats, m’atreveixo a comparèixer davant la vostra presència sobirana. No desoïu, oh Mare de Déu, les meves supliques, ans bé escolteu-les propicia i acolliu-les favorablement. Amén.
I.
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu en veure i no comprendre el misteriós estat de la vostra Esposa, i pel goig que vau sentir en anunciar l’àngel que havia concebut per obra de l’Esperit Sant; us demano que m’aconseguiu la gràcia de no judicar mai més al pròxim. Pare nostre, Au maria i Glòria.
II
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu en veure la pobresa en què va néixer Jesús, i pel goig que vàreu sentir en veure’l adorat pels àngels, pastors i Mags; us suplico m’aconseguiu la gràcia de saber servir el Rei de la glòria en humilitat i pobresa d’esperit. Pare nostre, Ave maria i Glòria.

III
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu en veure la sang que vessada el vostre tendre Fill en la cerimònia de la Circumcisió, i pel goig que vau tenir en imposar-li per ordenació divina el nom de Jesús o Salvador; us suplico m’aconseguiu la virtut de la mortificació de la carn, que
és l’alegria de l’esperit. Pare nostre, Au maria i Glòria.
IV
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu en escoltar al temple com Simeó profetitzava la Passió de Jesús, i per la joia que vau sentir en saber que amb ella salvaria als
homes; us suplico m’aconseguiu la gràcia de conèixer i estimar el mèrit de la creu. Pare nostre, Ave maria i Glòria.
V
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu en deixar la vostra pàtria fugint pel desert a Egipte, i pel goig que vau sentir en veure caure a la presència de Jesús les estàtues dels falsos déus; us suplico m’aconseguiu la gràcia de deixar el que hi ha al món abans que ofendre a Déu. Pare
nostre, Ave maria i Glòria.

VI
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel temor que Jesús fos injuriat, i pel goig que vau sentir en anunciar l’àngel que estaríeu segurs a Natzaret; us suplico m’aconseguiu la gràcia de confiar tranquil·lament en la Providència divina. Pare nostre, Ave maria i Glòria.
VII
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu quan vau perdre a Jesús, i pel goig que vau sentir en trobar-lo al temple entre els doctors admirat de tots els assistents; us demano la gràcia que sàpiga trobar a Déu freqüentant els sagraments. Pare nostre, Ave maria i Glòria.

Oració
Santíssim Patriarca Sant Josep, digníssim Espòs de la Verge maria i Pare nutrici de nostre Redemptor Jesús, que per les vostres heroiques virtuts, dolors i goigs meresquéreu tan singulars prerrogatives i privilegis per a intercedir pels vostres devots; us suplico, oh gloriós Sant, assoliu per a cada un de nosaltres les virtuts pròpies del nostre estat i que tots siguem devots de la vostra estimada Esposa, Maria Santíssima, a fi que per la seva intercessió i la vostra puguem vèncer als nostres enemics pels mèrits de Jesús, i aconseguir les gràcies i favors que us demanem, per santificar les nostres ànimes, obtenir una mort feliç i després gaudir eternament de la glòria. Amén.