Què és l’Adoració al Santíssim?

És adorar a la divina presència real de Jesucrist, Déu i home veritable, en l’Eucaristia.

Jesucrist, en menjar la Pasqua jueva amb els seus, aquella nit en què el van trair, prengué el pa a les mans, donant gràcies beneir el Pare i el passà als seus deixebles dient: «Preneu i mengeu-ne tots, això és el meu cos entregat per vosaltres», al final del sopar, va prendre el calze de vi, va tornar a donar gràcies i beneir al Pare i passant-ho als deixebles va dir: » Preneu i beveu-ne tots, aquest és el calze de la meva sang. Sang de l’Aliança nova i eterna vessada per vosaltres i per molts per al perdó dels pecats. »

Ell va dir sobre el pa: «Això és el meu cos», i sobre el vi: «Aquesta és la meva sang». Però, no només això, afegeixo també: «Feu això en memòria meva». Els va donar als apòstols el mandat, «feu això», el mandat de fer el mateix, de repetir el gest i les paraules sacramentals. Naixia així l’Eucaristia i el sacerdoci ministerial.

Cada vegada que el sacerdot pronuncia les paraules consecratòries és Jesucrist qui ho ha fet i es fa present el seu cos i la seva sang, la seva Persona Divina. Perquè Jesucrist és Déu veritable i home veritable. Sent Jesucrist Déu i estant present en l’Eucaristia, llavors se deu adoració.

En l’Eucaristia adorem Déu en Jesucrist, i Déu és U i Tri, perquè a Déu no hi ha divisions. Jesucrist és Un amb el Pare i l’Esperit Sant i, com ensenya el Concili de Trento, està veritablement, realment, substancialment present en l’Eucaristia.

L’Església creu i confessa que «a l’august sagrament de l’Eucaristia, després de la consagració del pa i del vi, es conté veritablement, realment i substancialment el nostre Senyor Jesucrist, veritable Déu i home, sota l’aparença d’aquelles coses sensibles» (Trento 1551: Dz 874/1636).

La divina Presència real del Senyor, aquest és el fonament primer de la devoció i del culte al Santíssim Sagrament. Aquí hi ha el Crist, el Senyor, Déu i home veritable, mereixent absolutament la nostra adoració i suscitant-la per l’acció de l’Esperit Sant. No està, doncs, fundada la pietat eucarística en un pur sentiment, sinó precisament en la fe. Altres devocions, potser, solen portar en el seu exercici una major estimulació dels sentits -per exemple, el servei de caritat als pobres-; però la devoció eucarística, precisament ella, es fonamenta molt exclusivament en la fe, en la pura fe sobre el Mysterium fidei «præstet fides Supplementum sensuum defectui»: que la fe conforti la debilitat del sentit; Pange lingua).

Per tant, «aquest culte d’adoració es recolza en una raó seriosa i sòlida, ja que l’Eucaristia és alhora sacrifici i sagrament, i es distingeix dels altres en el fet que no només comunica la gràcia, sinó que tanca d’una manera estable al mateix autor d’ella.

«Quan l’Església ens mana adorar Crist, amagat sota els vels eucarístics, i demanar-li els dons espirituals i temporals que en tot temps necessitem, manifesta la viva fe amb què creu que el seu diví Espòs està sota aquests vels, li expressa la seva gratitud i gaudeix de la seva íntima familiaritat»(Mediator Dei 164).

El culte eucarístic, ordenat als quatre caps del sant Sacrifici, és culte dirigit al gloriós Fill encarnat, que viu i regna amb el Pare, en la unitat de l’Esperit Sant, pels segles dels segles. És, doncs, un culte que presta a la Santíssima Trinitat l’adoració que se li ha (+ Dominicae Cenae 3).

L’Eucaristia és el tresor més gran de l’Església ofert a tots perquè tots puguin rebre per ella gràcies abundants i benediccions. L’Eucaristia és el sagrament del sacrifici de Crist del qual fem memòria i actualitzem en cada Missa i és també la seva presència viva entre nosaltres. Adorar és entrar en íntima relació amb el Senyor present en el Santíssim Sagrament.

Adorar Jesucrist en el Santíssim Sagrament és la resposta de fe i d’amor cap a Aquell que essent Déu es va fer home, cap al nostre Salvador que ens ha estimat fins a donar la seva vida per nosaltres i que segueix estimant-nos d’amor etern. És el reconeixement de la misericòrdia i majestat del Senyor, que va triar el Santíssim Sagrament per quedar-se amb nosaltres fins a la fi de món.

El cristià, adorant a Crist reconeix que Ell és Déu, i el catòlic adorant davant el Santíssim Sagrament confessa la seva presència real i veritable i substancial en l’Eucarística. Els catòlics que adoren no només compleixen amb un acte sublim de devoció sinó que també donen testimoni del tresor més gran que té l’Església, el do de Déu mateix, el do que fa el Pare del Fill, el do de Crist de si mateix, el do que ve per l’Esperit: l’Eucaristia.