Política de privacitat
Política de cookies
© Copyright – Parròquia Sant Cebrià
Com ja fa sis anys, el Sr. Bisbe torna de Visita pastoral a la nostra parròquia i és un moment de renovació al voltant del nostre Bisbe que cal que preparem amb la pregària i amb el cor obert.
La visita començarà el diumenge 20 de gener amb la Missa estacional, que tindrà lloc a les 11h a l’església de l’Assumpció.
Per tal de preparar aquesta visita en tot el sentit, ens ha semblat oportú enviar-vos la carta dominical que va escriure el nostre Bisbe el 6 de Novembre de 2011 sobre el significat de la Visita Pastoral, on explica molt bé què és la visita pastoral del Bisbe a les parròquies.
06 de novembre de 2011
Durant aquest curs durem a terme la visita pastoral a diverses parròquies de la nostra diòcesi. Em sembla oportú dedicar aquesta carta dominical al llarg d’algunes setmanes a aquest tema. Amb cap altra intenció que la d’ajudar-nos tots els membres de les nostres comunitats cristianes a realitzar amb fruit la visita pastoral del bisbe.
La visita pastoral és una de les accions del pastor diocesà, confirmada per segles d’experiència, en la que manté contactes personals amb els sacerdots, diaques, religiosos i religioses, i laics i laiques; això és, amb tots els membres del poble de Déu que formen una determinada comunitat cristiana, generalment una parròquia, un col·legi, una obra religiosa, un moviment o associació.
El Directori per al ministeri pastoral dels bisbes ens recorda que aquests tenen l’obligació de visitar la seva diòcesi cada any, total o parcialment, de forma que al menys cada cinc anys la visitin sencera, personalment o per mitjà dels seus col·laboradors que poden realitzar aquest servei. El període de cinc anys ens ofereix una pista que considero molt vàlida sobre l’esperit de la visita pastoral, doncs desitjo subratllar, per damunt de tot, que de cap manera s’ha de reduir a una mera formalitat jurídica o administrativa. Reduir-la a aquesta dimensió fora oblidar l’esperit d’aquesta pràctica pastoral i privar-la dels fruits que, amb l’ajuda de Déu, hem d’esperar d’ella.
Cada cinc anys els bisbes realitzen l’anomenada visita “ad limina Apostolorum”, és a dir, a la “casa dels Apòstols”. Es refereix sobretot a la visita o peregrinació als sepulcres de Pere i Pau a Roma per tal de renovar la comunió amb el successor de Sant Pere i bisbe de Roma, el Sant Pare. De manera semblant, la visita pastoral a una determinada comunitat o a una obra cristiana és una ocasió per renovar la comunió amb el pastor diocesà, per invitar tots els fidels a la renovació de la pròpia vida cristiana i a una acció apostòlica més intensa.
La visita pastoral constitueix una oportunitat per reanimar i, si cal, revitalitzar les energies dels cristians i cristianes que col·laboren a l’obra evangelitzadora de l’Església en els seus distints camps d’acció. És una oportunitat per agrair-los el treball, i també per animar-los i consolar-los davant les dificultats i obstacles. A la vegada és una oportunitat per examinar el funcionament i l’eficàcia de les iniciatives destinades al servei pastoral.
Així, la visita pastoral és una acció apostòlica que el bisbe ha de complir animat per la caritat pastoral, que el presenta com a principi i fonament visible de la unitat i la comunió en l’Església particular. Per les comunitats i institucions que la reben, la visita cal que sigui un esdeveniment de gràcia que reflexa en certa mesura aquella especial visita amb la que el Suprem Pastor (1 Pe 5,4) i el “guardià de les nostres ànimes” (1 Pe 2,25), Jesucrist, segueix visitant i redimint el seu poble (cf, Lc 1,68).
A l’Església primitiva trobem un bonic precedent d’aquesta pràctica. Pau i Bernabé, acabat el seu primer viatge missioner fora de Palestina, amb molta esperança i no poques tribulacions, començaren a plantar comunitats a Xipre i a l’Àsia Menor. Passà el temps i un dia comentà Pau a Bernabé: “Tornem a veure com els va als germans a totes aquelles ciutats on anunciàrem la paraula del Senyor” (Ac 15,36). Fou la primera visita pastoral. Fou la primera visita pastoral. Expressa un desig afectuós de conèixer la vida de la comunitat i parla de “germans” i “germanes”. Aquí queda expressat l’esperit de la visita pastoral.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa