40 HORES D’ADORACIÓ AL SANTÍSSIM SAGRAMENT

PARRÒQUIA DE SANT CEBRIÀ
11 i 12 de juny de 2020

HISTÒRIA DE LA DEVOCIÓ

Aquesta pietosa devoció té el seu origen a Roma, al segle XIII i, des del principi, té un sentit d’expiació del pecat. Deia sant Agustí: Ab hora ergo mortis usque ad dilúculum resurrectiónis Horae sunt quadragínta, ut et ipsa hora nona connumerétur («En conseqüència, des de la nit de la mort de Crist fins a l’alba de la seva resurrecció, hi ha quaranta hores, inclosa la de nona»). De Trinitáte, Llibre IV, cap. VI, 10.

Cal destacar al llarg de la història d’aquesta devoció a sant Felip Neri, que la va introduir com un dels exercicis principals de la Confraria dels Pelegrins. Cal destacar també, que sant Carles Borromeu en fou un gran impulsor, que el papa Climent VIII fixà les normes per a la seva pràctica, i que el papa Urbà VIII estengué aquesta pràctica a tota l’Església. En el document d’aquest darrer Papa s’exposa la finalitat d’aquesta pietat: «Que hi hagi concòrdia entre els prínceps cristians —avui podríem dir entre tots els governants del món—, i la pau entre les nacions.»

Demanem al Senyor que il·lumini els governants, elimini de nosaltres aquesta i altres pandèmies, mitigui les seves conseqüències, i faci que dirigim els nostres ulls cap al Ressuscitat amb fe i esperança, Ell que va vèncer la mort. Lloat sigui el Santíssim Sagrament de l’altar!

(de “Adoració Nocturna Femenina de Barcelona” ANFE)