Dia 23

23 de Març
Sant Josep, entre els sants de l’Antic Testament, esperant la Redempció de Jesucrist.

Pel senyal de la santa creu, dels nostres enemics deslliureu-nos, Senyor, Déu nostre

En el Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Senyor meu Jesucrist

MEDITACIÓ
Contempla avui, cristià, una de les èpoques més interessants de la vida de Sant Josep. Considera’l després d’haver sortit d’aquest món en companyia de tots els justos de l’antiga Llei, que estaven privats de la clara vista de Déu fins que el diví Redemptor els obrís amb la seva mort les portes de la glòria. Tot o el temps que anterior a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist al món va ser temps d’esperança per als justos; d’ella vivien i fins després de morts, detinguts en el «sí» d’Abraham, esperaven. Dins del poc que la nostra flaca intel·ligència pot comprendre d’aquests inefables misteris, creiem que certa malenconia o sentiment per veure’s privats de la possessió de Déu, havia d’entristir les ànimes dels patriarques, profetes i altres justos que tan vius desitjos, i alguns d’ells tan clar coneixement, tenien del Messies o Redemptor. Allí es trobaven Adam i Eva, pares del nostre llinatge, que, havent reconegut la seva culpa immediatament després de comès el pecat, van sentir del Pare mateix les misericòrdies, la promesa de la seva redempció, la seguretat que un dia un rebrot d’ells hauria de vèncer l’esperit del mal. Allà es trobava el profeta Isaïes, que havia fet una pintura acabada del diví Redemptor i Salvador dels homes, i David, que encara tenia en els llavis els càntics amorosos amb què al son de la seva arpa saludava amb esperit profètic al Desitjat de les nacions. És clar que el tema de les converses d’aquests santíssims personatges era sempre Jesucrist a qui esperaven; però una certa obscuritat, com una boira espessa, els tenia en una certa incertitud, i el dubte de quan seria el compliment de les seves esperances ofegava la vivesa del seu amor. Qui els portaria la bona nova que el Redemptor havia aparegut ja en el món? Piadosament podem creure que va ser Sant Josep qui va portar a aquelles santes ànimes que esperaven se’ls obrissin les portes del cel, la feliç notícia que ja era al món Aquell que havia d’obrir-les a tots els pobles de la terra. Considera, ara, ànima cristiana, com correria la notícia entre aquells esperits benaurats, la curiositat que es despertaria per saber noves sobre el Salvador, les preguntes que farien a Sant Josep, la veneració i afecte que demostrarien al sant Patriarca al saber que havia estat l’home escollit per la divina Providència per ser Espós de la Mare del Déu encarnat, i protector i pare legal d’aquest sobre la terra; i d’aquesta consideració, trauràs la convicció íntima que Sant Josep, com hem dit altres vegades, té el do especial de comunicar goig i alegria espiritual a aquells que li són devots, que als seus amics els fa participar d’influències divines, consoladores i fortificants.
Penetra encara més endins, ànima cristiana, en aquell «Sí» d’Abraham, en aquell estat singularíssim de les ànimes justes de tots els pobles de la terra que esperaven se’ls obrís el cel per reposar i gaudir de la felicitat que havien merescut amb les seves virtuts i amb la seva fidelitat al Suprem Legislador de tota humana criatura. No veus ja en això certa glorificació de Sant Josep, una exaltació del sant Patriarca sobre tots els justos que esperaven al Messies?, tots ells reconeixerien en ell certa superioritat: Adam i Eva, caps de l’humà llinatge, veurien en ell al Pare adoptiu de qui venia a satisfer pel pecat que ells van cometre; els profetes, que tan viu coneixement van tenir del Messies, saben que Sant Josep no només l’ha conegut i tocat, sinó que l’ha bressolat en els seus braços i li ha alimentat amb el seu treball; l’enamorat David, que tants cants piadosos va dirigir amb esperit profètic al més bell dels fills dels homes, veu en Sant Josep a qui li va fer un petó mil vegades, el va adormir al bressol, va omplir de carícies i estimà amb afecte veritablement paternal.
Uneix-te tu també a aquests sants personatges per donar mil enhorabones al sant patriarca; sigues-li sempre devot, no t’apartis de la seva amable companyia, i del teu tracte i comunicació amb ell trauràs la pau i tranquil·litat del cor i tota classe de béns espirituals.

Medita aquestes veritats i demana a Déu, per intercessió de Sant Josep, les gràcies que necessites.

PETICIÓ
Gloriós Patriarca Sant Josep, aconseguiu-me viva esperança de la felicitat de la glòria perquè suporti dignament les penes d’aquesta vida.

OBSEQUI
Si tens ocasió, exercita la caritat consolant als afligits, i si no, resa tres parenostres perquè Déu els enviï l’esperit consolador.

PREGÀRIES PER A OBTENIR LA PROTECCIÓ DE SANT JOSEP

Recordeu-vos, Oh piadosíssima Verge Maria, que mai no s’ha sentit a dir que ningú que hagi implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili hagi estat abandonat de Vós. Animat amb aquesta confiança, a Vós també recorro, oh Verge Mare de les Verges. i encara que gemint sota el pes dels meus pecats, m’atreveixo a comparèixer davant la vostra presència sobirana. No desoïu, oh Mare de Déu, les meves supliques, ans bé escolteu-les propicia i acolliu-les favorablement. Amén.
I.
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu en veure i no comprendre el misteriós estat de la vostra Esposa, i pel goig que vau sentir en anunciar l’àngel que havia concebut per obra de l’Esperit Sant; us demano que m’aconseguiu la gràcia de no judicar mai més al pròxim. Pare nostre, Au maria i Glòria.
II
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu en veure la pobresa en què va néixer Jesús, i pel goig que vàreu sentir en veure’l adorat pels àngels, pastors i Mags; us suplico m’aconseguiu la gràcia de saber servir el Rei de la glòria en humilitat i pobresa d’esperit. Pare nostre, Ave maria i Glòria.

III
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu en veure la sang que vessada el vostre tendre Fill en la cerimònia de la Circumcisió, i pel goig que vau tenir en imposar-li per ordenació divina el nom de Jesús o Salvador; us suplico m’aconseguiu la virtut de la mortificació de la carn, que
és l’alegria de l’esperit. Pare nostre, Au maria i Glòria.
IV
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu en escoltar al temple com Simeó profetitzava la Passió de Jesús, i per la joia que vau sentir en saber que amb ella salvaria als
homes; us suplico m’aconseguiu la gràcia de conèixer i estimar el mèrit de la creu. Pare nostre, Ave maria i Glòria.
V
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu en deixar la vostra pàtria fugint pel desert a Egipte, i pel goig que vau sentir en veure caure a la presència de Jesús les estàtues dels falsos déus; us suplico m’aconseguiu la gràcia de deixar el que hi ha al món abans que ofendre a Déu. Pare
nostre, Ave maria i Glòria.

VI
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel temor que Jesús fos injuriat, i pel goig que vau sentir en anunciar l’àngel que estaríeu segurs a Natzaret; us suplico m’aconseguiu la gràcia de confiar tranquil·lament en la Providència divina. Pare nostre, Ave maria i Glòria.
VII
Gloriós Patriarca Sant Josep, pel dolor que experimentareu quan vau perdre a Jesús, i pel goig que vau sentir en trobar-lo al temple entre els doctors admirat de tots els assistents; us demano la gràcia que sàpiga trobar a Déu freqüentant els sagraments. Pare nostre, Ave maria i Glòria.

Oració
Santíssim Patriarca Sant Josep, digníssim Espòs de la Verge maria i Pare nutrici de nostre Redemptor Jesús, que per les vostres heroiques virtuts, dolors i goigs meresquéreu tan singulars prerrogatives i privilegis per a intercedir pels vostres devots; us suplico, oh gloriós Sant, assoliu per a cada un de nosaltres les virtuts pròpies del nostre estat i que tots siguem devots de la vostra estimada Esposa, Maria Santíssima, a fi que per la seva intercessió i la vostra puguem vèncer als nostres enemics pels mèrits de Jesús, i aconseguir les gràcies i favors que us demanem, per santificar les nostres ànimes, obtenir una mort feliç i després gaudir eternament de la glòria. Amén.