Dia 23 Mes de Sant Josep

Pel senyal de la santa creu, dels nostres enemics deslliureu-nos, Senyor, Déu nostre

En el Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Senyor meu Jesucrist

MEDITACIÓ
Contempla avui, cristià, una de les èpoques més interessants de la vida de Sant Josep. Considera’l després d’haver sortit d’aquest món en companyia de tots els justos de l’antiga Llei, que estaven privats de la clara vista de Déu fins que el diví Redemptor els obrís amb la seva mort les portes de la glòria. Tot o el temps que anterior a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist al món va ser temps d’esperança per als justos; d’ella vivien i fins després de morts, detinguts en el “sí” d’Abraham, esperaven. Dins del poc que la nostra flaca intel·ligència pot comprendre d’aquests inefables misteris, creiem que certa malenconia o sentiment per veure’s privats de la possessió de Déu, havia d’entristir les ànimes dels patriarques, profetes i altres justos que tan vius desitjos, i alguns d’ells tan clar coneixement, tenien del Messies o Redemptor. Allí es trobaven Adam i Eva, pares del nostre llinatge, que, havent reconegut la seva culpa immediatament després de comès el pecat, van sentir del Pare mateix les misericòrdies, la promesa de la seva redempció, la seguretat que un dia un rebrot d’ells hauria de vèncer l’esperit del mal. Allà es trobava el profeta Isaïes, que havia fet una pintura acabada del diví Redemptor i Salvador dels homes, i David, que encara tenia en els llavis els càntics amorosos amb què al son de la seva arpa saludava amb esperit profètic al Desitjat de les nacions. És clar que el tema de les converses d’aquests santíssims personatges era sempre Jesucrist a qui esperaven; però una certa obscuritat, com una boira espessa, els tenia en una certa incertitud, i el dubte de quan seria el compliment de les seves esperances ofegava la vivesa del seu amor. Qui els portaria la bona nova que el Redemptor havia aparegut ja en el món? Piadosament podem creure que va ser Sant Josep qui va portar a aquelles santes ànimes que esperaven se’ls obrissin les portes del cel, la feliç notícia que ja era al món Aquell que havia d’obrir-les a tots els pobles de la terra. Considera, ara, ànima cristiana, com correria la notícia entre aquells esperits benaurats, la curiositat que es despertaria per saber noves sobre el Salvador, les preguntes que farien a Sant Josep, la veneració i afecte que demostrarien al sant Patriarca al saber que havia estat l’home escollit per la divina Providència per ser Espós de la Mare del Déu encarnat, i protector i pare legal d’aquest sobre la terra; i d’aquesta consideració, trauràs la convicció íntima que Sant Josep, com hem dit altres vegades, té el do especial de comunicar goig i alegria espiritual a aquells que li són devots, que als seus amics els fa participar d’influències divines, consoladores i fortificants.
Penetra encara més endins, ànima cristiana, en aquell “Sí” d’Abraham, en aquell estat singularíssim de les ànimes justes de tots els pobles de la terra que esperaven se’ls obrís el cel per reposar i gaudir de la felicitat que havien merescut amb les seves virtuts i amb la seva fidelitat al Suprem Legislador de tota humana criatura. No veus ja en això certa glorificació de Sant Josep, una exaltació del sant Patriarca sobre tots els justos que esperaven al Messies?, tots ells reconeixerien en ell certa superioritat: Adam i Eva, caps de l’humà llinatge, veurien en ell al Pare adoptiu de qui venia a satisfer pel pecat que ells van cometre; els profetes, que tan viu coneixement van tenir del Messies, saben que Sant Josep no només l’ha conegut i tocat, sinó que l’ha bressolat en els seus braços i li ha alimentat amb el seu treball; l’enamorat David, que tants cants piadosos va dirigir amb esperit profètic al més bell dels fills dels homes, veu en Sant Josep a qui li va fer un petó mil vegades, el va adormir al bressol, va omplir de carícies i estimà amb afecte veritablement paternal.
Uneix-te tu també a aquests sants personatges per donar mil enhorabones al sant patriarca; sigues-li sempre devot, no t’apartis de la seva amable companyia, i del teu tracte i comunicació amb ell trauràs la pau i tranquil·litat del cor i tota classe de béns espirituals.

Medita aquestes veritats i demana a Déu, per intercessió de Sant Josep, les gràcies que necessites.

PETICIÓ
Gloriós Patriarca Sant Josep, aconseguiu-me viva esperança de la felicitat de la glòria perquè suporti dignament les penes d’aquesta vida.

OBSEQUI
Si tens ocasió, exercita la caritat consolant als afligits, i si no, resa tres parenostres perquè Déu els enviï l’esperit consolador.

PREGÀRIES PER A OBTENIR LA PROTECCIÓ DE SANT JOSEP