Benvolguts:
Aquest mes de juny l’Església celebra amb gran alegria quatre festes importants: la Pentecosta, 50 dies després de la resurrecció i conclusió del temps pasqual, la Santíssima Trinitat, Corpus Christi i el Sagrat Cor de Jesús.

Pentecosta era una de les tres grans festes jueves en què es prescrivia la visita al temple de Jerusalem; se celebrava la rebuda de les taules de la llei per mitjà de Moisès i es donava gràcies a Déu per la collita. Precisament aquest dia va tenir lloc la vinguda de l’Esperit Sant sobre els deixebles de Jesús, 50 dies després de ressuscitar, i els va posar en marxa per complir l’encàrrec del Mestre, anunciar el Regne de Déu. Pentecosta és la culminació del misteri de la nostra fe: Déu Pare i Jesucrist, que ha ascendit als cels, ens envien des de dalt el do de l’Esperit Sant, l’Esperit de Déu que ens dóna força i impulsa l’Església a sortir fora i a anunciar l’Evangeli de Crist. Ningú pot dir “Jesús és el Senyor” si no és sota l’acció de l’Esperit Sant, que és qui fa possible que puguem proclamar a Déu com a Pare i Jesucrist com a Senyor.

I amb la vinguda de l’Esperit Sant culmina l’obra de la salvació realitzada per la Santíssima Trinitat. Quan Jesús avança la notícia de l’efusió de l’Esperit Sant, es descobreix que ni Jesús ni el Defensor actuen per lliure: “Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: “Allò que us anunciarà, ho rep de mi.” (Jn 16.12-15).

Aquestes paraules revela’n que, igual que qui veu el Fill veu al Pare, segons paraules de Jesús a l’apòstol Felip, qui escolta Jesús, acull la Paraula de Déu i qui s’obre a l’Esperit, és Jesús a qui rep. I, el missatge evangèlic encara arriba a més quan afirma: “No podeu dir que estimeu Déu, que no veieu, si no estimeu al proïsme a qui veieu”, “El que feu a un d’aquests meus petits, a mi m’ho feu”.

Amb tot, descobrim que no només la Trinitat viu en la unitat, sinó que la humanitat està en íntima relació amb la Santa Trinitat, i se’ns convida amb el tracte mutu, des de la fe, a l’amor trinitari, el mateix que fa que la relació amb el Fill és relació amb el Pare i que, gràcies a l’Esperit Sant, ens podem obrir a l’Amor de Déu i al proïsme. Així, per gràcia som una mateixa cosa amb Déu i quan ens estimem entre nosaltres estimem Déu, participant de l’Amor Trinitari. Germans, acollim agraïts els dons que Déu ens regala i estimem-nos tal com Ell ens ha estimat. Que puguin dir: mireu com s’estimen els qui estimen el Senyor!