Devoció al Sagrat Cor i Tridu de preparació

LA DEVOCIÓ AL SAGRAT COR DE JESÚS

La Devoció al Sagrat Cor de Jesús és una expressió d’amor al Cor de Crist, símbol de l’amor diví i humà de Jesús cap a la humanitat. Aquesta devoció ens convida a unir-nos al Cor de Jesús, estimar-lo, reparar-lo per les ofenses que rep i confiar plenament en la seva misericòrdia. Inspirada especialment en les revelacions a Santa Margarida Maria d’Alacoque al segle XVII, aquesta devoció ha estat promoguda per l’Església com un camí de conversió, reparació i amor confiat al Senyor. El Cor de Jesús és font de vida, pau, consol i salvació.

Principals expressions de la devoció:

• Consagració: Lliurament personal o comunitari al Cor de Jesús, comprometent-se a viure en el seu amor
• Entronització: Col·locar la seva imatge en un lloc d’honor de la llar, reconeixent-ho com a Rei i centre de la vida familiar
• Nou primers divendres: Rebre la Comunió durant nou primers divendres de mes, en reparació al Cor de Jesús
• Hora Santa: Pregària els dijous a la nit, acompanyant Jesús a Getsemaní
• El “Detente” (Atura’t): Insígnia amb la frase “Atura’t! El Cor de Jesús està amb mi”, usada com a senyal de fe i protecció
• Guàrdia d’Honor: Oferir una hora diària (espiritual) d’amor i de reparació al Cor de Crist.

LA CONSAGRACIÓ
Significat, camí espiritual

La consagració al Sagrat Cor de Jesús és un acte d’amor, fe i entrega total a Crist. Significa posar la nostra vida personal, familiar o comunitària sota la seva cura i senyoriu, reconeixent-ho com el nostre Salvador i Rei. En consagrar-nos ens comprometem a viure en comunió amb el seu Cor: un Cor ple d’amor, mansuetud, misericòrdia i fidelitat. Aquesta consagració no és només un acte devocional, sinó una decisió espiritual que implica imitar el Cor de Jesús en les nostres actituds diàries: estimar més, perdonar, servir amb humilitat i cercar la voluntat de Déu. També inclou el desig de reparar les ofenses que rep, especialment la indiferència, el pecat i l’oblit de tants cors allunyats d’Ell.
Es pot fer de forma personal o comunitària, i es renova cada any, especialment a la solemnitat del Sagrat Cor. Se sol acompanyar d’una oració de consagració i, en el cas de famílies, es pot vincular a l’entronització a casa. És un camí de creixement espiritual i de transformació interior, on Crist ocupa el centre de la vida.

L’ENTRONITZACIÓ
del Sagrat Cor a la llar

L‘Entronització del Sagrat Cor a casa és un acte de fe i amor pel qual una família reconeix Jesús com el centre de la seva vida, col·locant-lo en un lloc d’honor dins de la casa. No es tracta només de posar una imatge, sinó d’obrir-li veritablement les portes de la llar perquè regni amb la pau, la misericòrdia i l’amor. Aquesta pràctica, recomanada per l’Església, neix del desig que Crist sigui part activa de la vida familiar: a les alegries, les dificultats, les decisions i els gestos quotidians. En entronitzar el seu Cor, la família es compromet a viure segons l’Evangeli, pregar unida, assistir als sagraments i practicar la caritat. L’acte es pot fer amb una breu cerimònia, presidida per un sacerdot o també ho pot fer el pare, mare o responsable de la llar. S’hi inclou una pregària de consagració i la benedicció de la imatge, que s’ha de col·locar en un lloc visible, com a símbol de la presència viva de Jesús entre els seus.

Entronitzar el Sagrat Cor és convidar-lo a regnar a casa, no com un convidat ocasional, sinó com el Rei estimat i permanent, font d’unitat, consol i protecció per a tota la família.

Esquema per a tots els dies.
El pare o la mare de família dirigeixen les oracions

Pel Senyal + de la Santa Creu, dels nostres + enemics deslliureu-nos, Senyor +, Déu nostre. En el nom + del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, Amén.

Acte de contrició
Senyor meu Jesucrist, Déu i home vertader, Creador, Pare i Redemptor meu; er ser vós qui sou bondat infinita, i perquè us estimo sobre totes les coses, em pesa de tot cor, d’haver-vos ofès; també em pesa perquè em podeu castigar amb les penes eternes de l’infern. Ajudat de la vostra divina gràcia, proposo no tornar mai més a pecar, confessar-me, esmenar-ne i complir la penitència que em serà donada. Amén.

Oració preparatòria
Oh Déu!, que al Cor del vostre Fill, ferit pels nostres pecats, t’has dignat prodigar-nos misericordiosament els infinits tresors del teu amor, concediu-nos que en oferir-li el devot obsequi de consagrar la nostra família i d’entronitzar a la nostre llar la seva sagrada imatge, complim el deure de donar-li digna reparació. Pel mateix Jesucrist nostre Senyor. Amén.

Lectura de cada dia
En acabar, es deixarà un moment de silenci per meditar.

Peticions
Senyor nostre Jesucrist, que vas prometre: “Demaneu i rebreu”, accepta les súpliques que ara et presenten els membres d’aquesta família. (respondrem “Us ho demanem Senyor”):

_Que imitem la Sagrada família de Jesús, Maria i Josep en l’esperit de pregària, obediència i treball. Preguem el Senyor.
_Perquè siguem fidels al compromís que adquirirem amb el Cor de Jesús consagrant-nos a Ell i siguem sempre els seus servents fidels i perfectes amics. Preguem el Senyor.
_ Perquè acceptem amb alegria i complim amb perseverança allò que Déu ens demani a cadascun de nosaltres. Preguem el Senyor.
_ Perquè Jesús ens vagi concedint un Cor com el seu i creixem cada dia en l’amor entre nosaltres, i en l’amor als necessitats. Preguem el Senyor.
_ Perquè freqüentem amb profit els sagraments de la confessió i comunió, i així rebem força per treballar en l’Església per la redempció del món. Preguem al Senyor

Cadascú pot afegir peticions que necessiti, o deixar un moment de silenci.

Oració final
Déu Omnipotent i Etern, mireu el Cor del vostre estimat Fill, i les lloances i satisfaccions que us va donar en nom dels pecadors. Concediu propici el perdó als qui imploren la vostra misericòrdia en nom del vostre Fill Jesucrist, que amb Vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

DIA PRIMER
Jesús convida la nostra família

Llegim ara a l’Evangeli segons sant Lluc, com Jesús va entrar a allotjar-se a casa d’un pecador:

“Després que va entrar Jesús a Jericó un home anomenat Zaqueu, cap de publicans, intentava veure qui era Jesús. Però no podia, per la gent, i perquè era petit. Va tirar a córrer cap endavant, va enfilar-se a una figuera per veure’l passar. I Jesús, quan va arribar a aquell lloc, alçant els ulls, li va dir: Zaqueu, baixa de pressa, que avui vull allotjar-me a casa teva. Va baixar de pressa i el va rebre molt content. En veure allò, molts murmuraven: «Ha entrat a allotjar-se a casa d?un pecador». Però Zaqueu, aturant-se, li diu al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, la donaré als pobres, i si a algun vaig defraudar en alguna cosa, vull tornar-lo quatre vegades més”.
Aleshores Jesús exclama: “Avui la salvació ha vingut a aquesta casa, perquè també aquest és fill d’Abraham; doncs el Fill de l’Home va venir a buscar i salvar allò que estava perdut.” (Lc 19,1-10).

Com a Zaqueu, a nosaltres també Jesús ens busca, ens convida i ens ve a dir:

“Jo sóc el vostre Déu, i vosaltres sou el meu poble. Però jo exerceixo la meva autoritat per mitjà del meu Cor. Desitjo ser tractat no només com a amo de casa vostra i els vostres cors, sinó també com a germà i amic. Participaré a la vostra vida diària, estaré amb vosaltres, en les penes i en les alegries; sempre.. Poble meu, a qui estimo intensament, mira que estic a la porta, i truco: Si algú em sent i m’obre, hi entraré i dinarem junts. Sóc Jesús, el vostre Salvador, i vull protegir la vostra família davant les forces del Maligne que intenta danyar-la i si pot destruir-la. Vull que vosaltres, grans i petits, no caigueu en l’esclavatge del pecat, ni en les angoixes de la por, la preocupació o la tristesa. Per això, estic disposat a vessar sobre vosaltres el meu Esperit, que us instruirà, perquè la vostra alegria sigui completa i ningú us la pugui arrabassar. Jo no forçaré la meva entrada a casa vostra i menys als vostres cors. Espero ser convidat. Espero que em digueu: “Vine, Senyor Jesús! Queda’t amb nosaltres, que et necessitem”.

Si voleu que una imatge meva presideixi la vostra llar, que sigui per ajuntar-vos alguns moments a pregar davant d’ella; per millor fer de la vostra família una església domèstica, on regni l’amor de Déu i del proïsme, participeu amb més devoció i freqüència a la Missa i a la comunió; tracteu de conèixer més i complir millor el meu Evangeli. Us ofereixo el meu Cor ferit, ple de perdó, d’amor, i de vida que mai no acabarà… Espero la vostra resposta.

(Es deixa un moment de silenci per meditar).

DIA SEGON
La nostra resposta al Senyor

El Senyor al llibre de l’Apocalipsi ens diu: “Jo reprenc i corregeixo els qui vull amb amor d’amistat; així que, tingues fervor i penedeix-te. Mira, estic trucant a la porta; si algú sent la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi” (Ap 9,22). Davant tant d’amor que Jesús mostra per nosaltres, Ell demana com a resposta que li obrim la porta del nostre cor, i li corresponguem. Això ho fem especialment per mitjà de la consagració. Un propòsit concret d’aquesta consagració és tractar amb la ajuda de Déu i de la Verge Maria, de fer vida a la nostra casa les següents “Benaurances de la família”:

• Benaurada la família els fills i pares de la qual combreguen amb freqüència i resen junts, perquè així romandran units.
• Benaurada la família els fills i pares dels quals guarden les festes cristianament, perquè assistiran a les festes de l’eterna felicitat al cel.
• Benaventurada la família els fills i pares de la qual no viuen segons l’esperit del món apartat de Déu, perquè a casa seva trobareu la incomparable alegria de la consciència en pau amb Déu.
• Benaurada la família que rep els fills com a dons de Déu i els prepara per als sagraments, perquè s’hi criaran benaurats per al cel.
• Benaurada la família que practica la caritat amb els necessitats, perquè Déu mateix queda obligat a recompensar-la.
• Benaventurada la família on els malalts reben la visita del sacerdot i els sagraments, perquè la mort no entrarà infonent por, sinó que deixarà gran pau.
• Benaurada la família Consagrada amb fidelitat al Cor de Jesucrist, perquè hi regnaran la bondat i l’amor.

(Es deixa un moment de silenci per meditar).

DIA TERCER
Jesús convida la nostra família

Narra l’Evangeli que quan Jesús anava de Camí, “entrà a un llogaret, i una dona, anomenada Marta, li va donar hostatge. Tenia ella una germana anomenada Maria, que, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula; en canvi, Marta estava dispersa, amb el tràfec del servei; i, presentant-se, va dir: Senyor, no et fa res que la meva germana m’hagi deixat sola per servir?
Aleshores, digues-li que m’ajudi. Però el Senyor li va respondre així:
Marta, Marta, vas inquieta i preocupada per massa coses. Només se’n necessita una. Maria ha triat la millor part.” (Lc 10,38-42).

Més endavant ens relata l’Evangeli que Jesús va tornar a aquesta casa de Betània, en haver mort Llàtzer germà de Marta i Maria i que allà “es va assabentar que ja feia quatre dies que el sepulcre. …llavors Maria va arribar on era Jesús. En veure’l va caure als seus peus dient-li: Senyor, si haguessis estat aquí no hauria mort el meu germà. Jesús, en veure-la plorant, llançà un sospir profund, i emocionat va dir: On ho heu posat?… va anar cap al sepulcre: I, … amb veu potent va dir: Llàtzer, surt fora!. El mort va sortir, lligat de mans i peus, amb benes. Jesús els diu: Deslligueu-lo i deixeu-lo anar. Molts… van creure en Ell» (Jn 11,17-46).

Veiem com Jesús, en ser acollit a la casa de Betània, omple a la família amb el seu amor. Alhora que aconsella i instrueix (en especial a Marta), i guareix a Llàtzer tornant-li a la vida. És Jesús, Amic, Mestre i Metge, Fill de Déu fet home per amor a nosaltres, el que ens va fer a través de la gran santa del Cor de Jesús, Santa Margarida Maria, les extraordinàries promeses als amics del seu Sagrat Cor:

• Us donaré totes les gràcies necessàries al vostre estat
• Posaré pau a les seves famílies
• Els consolaré en totes les seves afliccions
• Seré el vostre refugi durant la vida i sobretot a l’hora de la mort
• Beneiré abundantment les seves empreses
• Els pecadors trobaran misericòrdia
• Els tebis es faran fervorosos
• Els fervorosos s’elevaran ràpidament a gran perfecció
• Beneiré els llocs on la imatge del meu Cor sigui exposada i venerada
• Els donaré la gràcia de moure els cors més endurits
• Les persones que propaguin aquesta devoció tindran la seva nom escrit en el meu Cor i mai no serà esborrat d’Ell
• Et prometo, a l’excessiva misericòrdia del meu Cor, que el seu amor omnipotent concedirà a tots els que combreguen nou primers divendres de mes seguits, la gràcia de la penitència final, no moriran en la meva desgràcia i sense haver rebut els sagraments; el meu Diví Cor serà el seu asil segur a els darrers moments.

Aquestes promeses es resumeixen en definitiva, en les paraules que Santa Margarida Maria va rebre del Cor de Jesús: «Jo regnaré malgrat els meus enemics i de quants s’oposin a això». Aquestes paraules, explica Santa Margarida María, “em tant consol i esperança que així seria, que quant més em privaven dels mitjans amb que explicava, tant més jo confiava i esperava que Déu, sempre fidel a les seves promeses, faria l’obra per si mateix. Així ho ha complert sempre, fins excedint-se de les seves promeses”. (Carta de Santa Margarida al P. Croiset – Avinyó, 10-VIII-1689)

Es deixa un moment de silenci per a meditar.

Oh Sagratíssim Cor de Jesús! Vós manifestàreu a santa Margarida Maria el desig de regnar sobre les famílies cristianes; venim a proclamar el vostre domini absolut sobre la nostra. D’avui endavant, volem viure en la vostra vida; volem que a la nostra família floreixin les virtuts per les quals prometéreu la pau a la terra, i volem desterrar de nosaltres l’esperit mundà. Vós heu de regnar en els nostres enteniments per la senzillesa de la nostra fe, i en els nostres cors per l’amor que cremarà només per Vós, procurant nosaltres mantenir viva aquesta flama amb la recepció freqüent de l’Eucaristia. Digneu-Vos, oh Cor Diví, presidir les nostres reunions, beneir les nostres empreses espirituals i temporals, apartar de nosaltres les preocupacions vanes, santificar les nostres alegries, consolar les nostres penes. Si alguna vegada algú de nosaltres tingués la desgràcia d’ofendre-us, recordeu-li, oh Cor de Jesús, que Vós sou bo i misericordiós amb els pecadors penedits. I quan arribi l’hora de la separació, quan vingui la mort a portar el dol enmig de nosaltres, tots, tant els qui se’n vagin com els qui es quedin, estarem conformes amb els vostres decrets eterns. Ens consolarem pensant que ha de venir un dia en què tota la família, reunida al cel, podrà cantar eternament les vostres glòries i els vostres beneficis.
Que el Cor Immaculat de Maria i el gloriós Patriarca sant Josep es dignin presentar-Vos aquesta consagració i recordar-nos-la tots els dies de la nostra vida. Amén.

I ara posats de genolls tots els membres de la família, davant la imatge del Cor de Jesús, reciten la consagració:

Senyor Jesús, aquesta família reunida avui a casa vol aturar-se a contemplar El teu amor per nosaltres. En fer-ho entenem que el teu Cor diví crida el nostre cor a fiar-nos de Tu i, seguint el teu exemple, fer de nosaltres un do d’amor sense reserves. Per això avui volem consagrar la nostra família i la nostra llar a la teva Sagrat Cor. Tu que vas voler néixer al si d’una família i que amb Maria i Josep ens vas donar el model de la família santa, concediu-nos per intercessió d’aquesta nostra bona mare i del sant patriarca sant Josep, ser església domèstica, imatge viva del vostre amor. Tu que en companyia de Maria i dels deixebles vas beneir un dia als esposos als casaments de Canà, beneïu-nos en abundància avui a nosaltres. Senyor Jesús que ens ofereixes el teu Cor traspassat com a senyal i penyora del que ens vols, dóna’ns dia a dia la força del teu amor, per voler-nos cada dia més i estimar amb tota dedicació i lliura a aquesta família que avui t’invoca. Il·lumina’ns en els nostres dubtes i adverteix-nos en els nostres dubtes dificultats i temptacions; consola’ns en els nostres patiments; orienta’ns en les nostres resolucions i, sobretot, encén en els nostres cors un gran amor a Tu i als nostres proïsmes. Que la nostra vida sigui al mig del món un testimoni de fe, esperança i caritat; que fem bé a tots els que ens envolten, i que al final del nostre pelegrinatge per aquest món, ens reunim amb tu al cel, amb Santa Maria Verge, Sant Josep, els nostres sants i amb les persones estimades que ens han precedit. Així t’ho prometem, Jesús, davant del misteri del teu Cor; així t’ho demanem i així ho esperem de Tu, que vius i regnes amb el Pare a la unitat de l’Esperit Sant i ets Déu pels segles dels segles. Amen