El «Diumenge de la Santíssima Trinitat» és just el diumenge després de Pentecosta. La Santíssima Trinitat és certament un misteri, una veritat de fe que Déu ens ha anat revelant a poc a poc. L’Esperit Sant és diferent del Pare i del Fill, però consubstancial, igual i coetern amb ells … Un sol Déu en tres persones diferents.

Aquesta festa va començar a celebrar-se cap a l’any 1000, i van ser els monjos els que van assignar el diumenge després de Pentecosta per a la seva celebració. El Diumenge de la Santíssima Trinitat va ser instituït relativament tard, però va ser precedit per segles de devoció al misteri que celebra. Va ser en 1334 quan el papa Joan XXII la va introduir com a festa oficialment en l’Església.

Amb la vinguda de l’Esperit Sant culmina l’obra de la salvació realitzada per la Santíssima Trinitat. Quan Jesús avança la notícia de l’efusió de l’Esperit Sant, es descobreix que ni Jesús ni el Defensor actuen per lliure: “Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: “Allò que us anunciarà, ho rep de mi.” (Jn 16.12-15).
Aquestes paraules revela’n que, igual que qui veu el Fill veu al Pare, segons paraules de Jesús a l’apòstol Felip, qui escolta Jesús, acull la Paraula de Déu i qui s’obre a l’Esperit, és Jesús a qui rep. I, el missatge evangèlic encara arriba a més quan afirma: “No podeu dir que estimeu Déu, que no veieu, si no estimeu al proïsme a qui veieu”, “El que feu a un d’aquests meus petits, a mi m’ho feu”.

Amb tot, descobrim que no només la Trinitat viu en la unitat, sinó que la humanitat està en íntima relació amb la Santa Trinitat, i se’ns convida amb el tracte mutu, des de la fe, a l’amor trinitari, el mateix que fa que la relació amb el Fill és relació amb el Pare i que, gràcies a l’Esperit Sant, ens podem obrir a l’Amor de Déu i al proïsme. Així, per gràcia som una mateixa cosa amb Déu i quan ens estimem entre nosaltres estimem Déu, participant de l’Amor Trinitari.